Robatori d'identitat

El robatori d'identitat és una forma de robatori de dades personals d'una persona amb les quals un criminal pretén suplantar la identitat personal d'aquesta persona, normalment per accedir a recursos, obtenir crèdit o altres beneficis o efectuar altres activitats criminals en nom d'aquesta persona.^[1] Això es pot fer de manera individual - en observar per exemple la persona quan introdueix les seves dades en un caixer automàtic - o a l'engròs, quan intrusos accedeixen remotament als servidors d'un banc o empresa i copien llistes senceres de dades de clients.^[2]

Moltes persones no s'adonen que poden ser víctimes d'un robatori d'identitat i són massa ingènues quan utilitzen les seves dades personals, sigui a la vida real o a internet. És per això que el robatori d'identitat s'ha convertit en la modalitat delictiva que més ha crescut en els últims anys. L'any 2011 431 milions de persones de 24 estats han estat víctimes d'algun tipus d'atac de cibercrim i les pèrdues s'estimen a 83.000 milions d'euros de cost directe i de 199.000 milions en temps de resposta als atacs.^[3] «El sector bancari és dels més afectats pel frau, vinculat a la suplantació d'identitat i a l'ús il·legal de targetes de crèdit».^[4] Els Mossos d'Esquadra van crear la Unitat Central de Delictes Informàtics per tal de combatre la criminalitat informàtica.